29 de setembre 2012

Periode d'adaptació


L’ADAPTACIÓ DE L’INFANT A LA LLAR D’INFANTS

L’escola bressol esdevé  pels nens/es una nova possibilitat d’enriquiment i ampliació de les seves experiències, una altra manera de créixer i desenvolupar-se en relació als altres companys, altres adults i nous espais.
Les experiències viscudes fins ara en el medi familiar es tornen més complexes i més àmplies.
Malgrat tot, és possible que als infants els calgui un temps per conèixer l’escola, descobrir-hi coses interessants, adequar-la a les seves necessitats i preferències i d’aquesta manera poder-ne gaudir.
D’aquest temps en diem PERÍODE D’ADAPTACIÓ. I això no és sinó el camí o procés que viu el nen/a en el pla dels sentiments (afectius, socials, intel·lectuals), tot valorant el que suposa la separació de la família i el que el seu ingrés a l’escola li pot oferir.

A QUI LI CAL ADAPTAR-SE?
No són només els més menuts els únics implicats en el procés d’adaptació. La família i l’escola inicien una relació i a tots ens cal adaptar-nos.
L’ingrés del petit/a en el centre pot fer sorgir en els pares sentiments contradictoris: pors, dubtes, desconfiances… que sovint els porten a sentir-se culpables per la decisió que han pres de portar el seu fill o filla a la llar d’infants. Preguntes com ara: “estarà bé?”, “haurà plorat gaire estona?”, “estarà sol?”, “tindrà alguna mestra que el consoli?”, són algunes de les que es faran pares i mares.
A partir d’aquí cada família reaccionarà de manera diferent. N’hi ha que sobre protegeixen el seu fill o que s’hi mostren molt exigents o que intenten convèncer els infants que a l’escola s’ho passaran d’allò més bé, n’hi ha que fins i tot eludeixen parlar del tema. Altres famílies ho miren amb més tranquil·litat i procuren transmetre al seu fill la idea de normalitat.
També per les educadores és un període d’adaptació, tot i que en coneixen el procés i la importància en el desenvolupament del nen/a. Les reaccions dels infants quan ingresses a la llar poden ser molt diverses: alegria desbordant, agitació, activitat desenfrenada davant una situació nova… però també pot aparèixer un plor intens, agressions, fortes actituds de rebuig o aferrament a les ”seves coses” (motxilla, jersei…). també és fàcil trobar nens que passats uns dies d’aparent tranquil·litat (una setmana, un mes…) reaccioni amb plor i rebutgi la llar quan pren consciència de la nova situació.
Cal que siguem especialment sensibles i puguem captar manifestacions subtils del seu estat d’ànim, com ara tristor, aïllament, trastorns de son, inapetència…
Totes aquestes reaccions són previsibles i és positiu que cada criatura expressi els seus sentiments de felicitat o conflicte.

ÉS IMPORTANT…
-  Que els nostres fills/es descobreixin que els podem ajudar a superar les dificultats, malgrat que no els les puguem estalviar.
-  Que no posem temps a l’adaptació. Cada nen té el seu ritme.
-  Que visquem la incorporació del nen/a  a  l’escola amb la major normalitat i
optimisme possibles.

QUÈ PODEM FER ELS PARES PER FACILITAR L’ADAPTACIÓ?
-  No parlar mai de l’escola en termes negatius. Ex “allà aprendràs a menjar!”, “si no et portes bé et portaré al cole”.
-  Anar anticipant als  infants la seva incorporació a l’escola, tot familiaritzant-los amb els noms dels altres nens/es i de les mestres.
-  Procurar que abans d’anar a l’escola coneguin l’edifici, hagin vist el pati…
-  Anar acomodant els ritmes de son, hàbits d’alimentació i petites rutines que seguiran a la llar.
-  Intentar aclarir dubtes parlant amb les educadores.
-  Ser respectuosos amb la seva incorporació progressiva, sense forçar situacions.
-  Procurar que els nens/es vinguin el més relaxats i tranquils possible.
-  Comentar amb la tutora con han passat la tarda i la nit anteriors -  No enganyar als nens/es. Acomiadar-se cada dia i recordar-los que més tard els vindran a buscar.
-  No allargar excessivament els comiats .

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada