L’ADAPTACIÓ DE L’INFANT A LA LLAR D’INFANTS
L’escola bressol
esdevé pels nens/es una nova
possibilitat d’enriquiment i ampliació de les seves experiències, una altra
manera de créixer i desenvolupar-se en relació als altres companys, altres
adults i nous espais.
Les experiències
viscudes fins ara en el medi familiar es tornen més complexes i més àmplies.
Malgrat tot, és
possible que als infants els calgui un temps per conèixer l’escola, descobrir-hi
coses interessants, adequar-la a les seves necessitats i preferències i d’aquesta
manera poder-ne gaudir.
D’aquest temps en
diem PERÍODE D’ADAPTACIÓ. I això no és sinó el camí o procés que viu el nen/a
en el pla dels sentiments (afectius, socials, intel·lectuals), tot valorant el
que suposa la separació de la família i el que el seu ingrés a l’escola li pot
oferir.
A QUI LI CAL
ADAPTAR-SE?
No són només els
més menuts els únics implicats en el procés d’adaptació. La família i l’escola
inicien una relació i a tots ens cal adaptar-nos.
L’ingrés del
petit/a en el centre pot fer sorgir en els pares sentiments contradictoris: pors,
dubtes, desconfiances… que sovint els porten a sentir-se culpables per la
decisió que han pres de portar el seu fill o filla a la llar d’infants.
Preguntes com ara: “estarà bé?”, “haurà plorat gaire estona?”, “estarà sol?”,
“tindrà alguna mestra que el consoli?”, són algunes de les que es faran pares i
mares.
A partir d’aquí
cada família reaccionarà de manera diferent. N’hi ha que sobre protegeixen el
seu fill o que s’hi mostren molt exigents o que intenten convèncer els infants
que a l’escola s’ho passaran d’allò més bé, n’hi ha que fins i tot eludeixen parlar
del tema. Altres famílies ho miren amb més tranquil·litat i procuren transmetre
al seu fill la idea de normalitat.
També per les
educadores és un període d’adaptació, tot i que en coneixen el procés i la
importància en el desenvolupament del nen/a. Les reaccions dels infants quan
ingresses a la llar poden ser molt diverses: alegria desbordant, agitació,
activitat desenfrenada davant una situació nova… però també pot aparèixer un
plor intens, agressions, fortes actituds de rebuig o aferrament a les ”seves
coses” (motxilla, jersei…). també és fàcil trobar nens que passats uns dies
d’aparent tranquil·litat (una setmana, un mes…) reaccioni amb plor i rebutgi la
llar quan pren consciència de la nova situació.
Cal que siguem
especialment sensibles i puguem captar manifestacions subtils del seu estat
d’ànim, com ara tristor, aïllament, trastorns de son, inapetència…
Totes aquestes
reaccions són previsibles i és positiu que cada criatura expressi els seus
sentiments de felicitat o conflicte.
ÉS IMPORTANT…
- Que els nostres fills/es descobreixin que els
podem ajudar a superar les dificultats, malgrat que no els les puguem
estalviar.
- Que no posem temps a l’adaptació. Cada nen té
el seu ritme.
- Que visquem la incorporació del nen/a a
l’escola amb la major normalitat i
optimisme
possibles.
QUÈ PODEM FER ELS
PARES PER FACILITAR L’ADAPTACIÓ?
- No parlar mai de l’escola en termes negatius.
Ex “allà aprendràs a menjar!”, “si no et portes bé et portaré al cole”.
- Anar anticipant als infants la seva incorporació a l’escola, tot
familiaritzant-los amb els noms dels altres nens/es i de les mestres.
- Procurar que abans d’anar a l’escola coneguin
l’edifici, hagin vist el pati…
- Anar acomodant els ritmes de son, hàbits
d’alimentació i petites rutines que seguiran a la llar.
- Intentar aclarir dubtes parlant amb les
educadores.
- Ser respectuosos amb la seva incorporació
progressiva, sense forçar situacions.
- Procurar que els nens/es vinguin el més
relaxats i tranquils possible.
- Comentar amb la tutora con han passat la
tarda i la nit anteriors - No enganyar
als nens/es. Acomiadar-se cada dia i recordar-los que més tard els vindran a
buscar.
- No allargar excessivament els comiats .